En l'alfabet del cos que ara em limita
la sang passa i roman en cada gest,
la pell té encara el sentit del deure
i la carn és sols un triomf del dia.
Del pou de pell que ja he omplert, però,
no en conec la mesura de la corda,
l'eco endins parla sol, no té tornada,
seva és la llum de les arrels que el fixen.
En l'alfabet del cos que ara em limita
la cerca no té fi. La corriola
gira i gira i avança inexorable.
Es tornarà vell qui esperi un got d'aigua.
Ja tenim la primera poesia per analitzar. La podeu veure també per TV3. Sort!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada